Qüestió de dominis

Hi ha qui diu que sabent què es llegeix, s'escolta o es menja, es pot conèixer algú. Doncs bé, a mi digues-me quin domini fas servir i sabré alguna cosa més de tu:

Els qui en tenen més de trenta llegeixen les abraçades dels amics, la propaganda de viagra i els correus en cadena a través de Yahoo. Els adolescents enganxats al messenger i els de vint-i-pocs, es barallen amb el Hotmail i el correu web de Microsoft. Molts bloggers fem servir Gmail. Els activistes incansables, Moviments.net o Inventati.org. Els paranoics, Hushmail. I a més hi ha els correus de la universitat o de la feina.

Ah, sí, també hi ha les excepcions. Ja ho sé.

Traslladat

Tot és al seu lloc; el llit és el mateix d'abans però l'habitació fa el doble de l'anterior. Dijous inaugurem oficialment la cova amb un bon sopar. El mateix dia, de passada, en faig vint-i-set. Tinc balcó però no m'acostumo de cap manera al soroll del carrer, ja odio les motos, els camions de les escombraries i la gent que surt de festa entre setmana. Tot i que això darrer, jo també ho faig: durant uns dies torno a treballar en horari de mala vida.

Suposo que aviat podré tornar a llegir i a escriure alguna cosa decent, fins i tot. Però abans haig d'acabar una carta. Buidant caixes he trobat –per fi– el DVD de la Núria, m'havia tornat boig buscant-lo. I cada vegada que escric dues línies a la carta per retornar-lo, l'estripo. Ja no serveixo per escriure cartes, deu ser que em faig gran.

Resum vital

La barba em creix sense remei. Ja la tenia llarga, però quan vaig fer el trasllat em vaig deixar la màquina d'afaitar a l'altre pis i ara no tinc temps de tornar-hi.

Dimarts, em vaig llevar a les sis per fer una feineta, vaig anar a treballar a les nou. Quan vaig sortir de la redacció, a les set del vespre, vaig tornar a casa per posar-me, altra vegada, a fer la feineta. Tota la nit. Després d'esmorzar, amb unes ulleres de pel·lícula de pànic, vaig tornar a la redacció (ningú va notar res). Altra volta a casa, més feienta. A les dotze, a dormir, l'endemà tenia trasllat. Ahir, tot el dia passejant mobles per Barcelona amb els companys de pis. Sort dels amics i de la furgoneta de l'Arnau. Vaig acabar destrossat. Aquest matí, redacció (a la tarda m'he escapat aquí, per feina, no us penseu). I ara, que sabeu què faig? Doncs sí, la feineta. Aquesta nit no surto, demà tinc guàrdia. I demà passat. I dilluns… haig de lliurar la maleïda feineta.

Encara tinc tota l'habitació amb els mobles per muntar i la roba dins les caixes. Per això no tinc temps per anar a buscar la màquina d'afaitar.

Dijous em trasllado

Viuré en un edifici amb una cantant d'òpera Coreana que quan assaja fa perillar tots els gots. A l'escala em trobaré el pintor borratxo de l'últim pis, que té un telescopi a la terrassa i a l'hivern fa llenya amb els mobles. Sentiré l'argentí del pati de baix barallant-se amb la dona i desfogant-se amb un sac de boxa. Serà divertit.

Dissabte de matinada

Ho sento senyores i senyors postmoderns, jo sóc materialista. Materialista dialèctic. Canvio quan parlo amb els qui pensen de manera diferent, però no em deixo convèncer sinó que evoluciono. Res es manté quiet, tot és qüestió de veure com canvien les coses i què cal fer perquè res segueixi igual, perquè el futur es torni més desconegut i més fosc.

Encontres

Quants anys feia que no anava al Zoo? L'última vegada duia ulleres de pasta d'aquelles immenses, marronoses i horribles. D'aquelles que triaven les mares. Llàstima que no m'he pogut quedar gaire per veure'n la decadència, però com a mínim aquesta bèstia tampoc no ha pogut resistir-se de fer bona cara davant l'objectiu. Sempre m'havien semblat uns bons substituts dels coloms.

Ja és definitiu, he pagat el bitllet que el dia 2 d'agost em durà a Tel-Aviv (sí, també he pagat el de tornada). De la gent amb qui viatjo només conec una persona.

He oblidat una frase que volia escriure al bloc. Era alguna cosa del metro. Però avui m'he trobat tres indigents dormint al carrer en ple migdia, dos hipopòtams, dotze furgones plenes d'antiavalots, una pantera negra espatarrada damunt d'un tronc, un conseller d'Habitatge, una carterista desmaiada a la comissaria de Nou de la Rambla, un secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans, lleons, un director de diari, micos cridaners, un borratxo del Raval, gaseles petites i les putes de sempre.