Qui
L'autor d'aquest bloc és un ex-esquizofrènic rehabilitat, un ex-arqueòleg frustrat, un periodista mercenari amb massa poc temps lliure. Salut, lector o lectora: em dic Enric. Però jo, l'autor, com la resta de racons d'aquest bloc, puc desaparèixer en qualsevol moment. Pot ser que només sigui un miratge borrós. Mentre no desaparegui, puc dir que, a part d'inconstant, sóc dispers. He fet d'arqueòleg, de Pare Noël, de venedor, de repartidor de propaganda, de bibliotecari... i ara passo una temporada en què faig de periodista.
També puc dir que no tinc cap mena d'habilitat que es pugui considerar mínimament artística: no sé dibuixar, sóc incapaç pintar millor que molts nens, no sé tocar cap instrument i ni tan sols me'n surto cantant. Però m'agrada la fotografia, em distreu escriure i, a temporades, sóc un lector compulsiu. Sóc capaç de tenir el nas enganxat entre les pàgines mentre camino pel carrer, d'endur-me un llibre al wàter o d'arrencar tota una nit a la son. A vegades també surto a córrer quan cau el sol i quan puc m'escapo a la muntanya, a caminar fins que tot em diu que pari. De tant en tant, m'agrada voltar sense rumb ni presses pels carrers de barris oblidats, entre les naus industrials de qualsevol polígon o les cases sense cap color definit. Mai no recordo cap somni.
9 Comentaris:
Pensava que els homes que llegeixen i van a la muntanya no existien.
Vaja, això no sé si és bo o dolent... Però només ho pensaves dels homes? Hi ha dones d'aquesta mena?
Doncs només ho pensava dels homes, sí. Suposo que si que hi ha dones així però a mi m'interesseu més vosaltres que nosaltres.
Si, ja t'entenc, a mi em passa a l'inrevés. Però no crec que llegir i fer muntanya estiguin renyits, segurament són activitats que tenen molts punts en comú, com certa tendència a la solitud, entre més.
De vegades em pregunto si no ens equivoquem amb això de la solitud, perquè sinó, per què fem muntanya amb els amics? Per què compartim les paraules de qui més ens han fet sentir?
Sí no, que a estones t'agradi estar sol i sentir la muntanya no vol dir que la major part del temps no t'agradi compartir-la... Però caminar, quan estàs exhaust, és molt solitari, encara que vagis acompanyat ningú no parla...
És com els llibres, m'agrada llegir-ne i això només es pot fer sol, però també compartir-los i parlar-ne.
m'ha agradat trobar fruit de l'atzar en una nit com aquesta... a un vell amic.
des de quan parles anglès?
per cert tenim un café pendent, algun dia.
Quide't molt.
Se que ja t'has deixat de pseudònims però potser recordes aquest:
arina
pensava que aquestes aficions, aquest perfil tant semblant al meu no el trobaria, i veig que no es tant dificil, no tinc tanta experiencia, coses de l'edat (no vull dir que sigues un vell, jo soc massa jove) m'agrada llegir-te, escriure i la fotografia tambe es art.
Salut!
Gràcies ;) però tot és posar-s'hi, ja et dic que tot això ho e fet en més aviat poc temps; l'experiència és relativa.
Espero tornar-te a veure per aquí.
Publica un comentari a l'entrada