22 de febrer 2007

entomofília

No em sobta veure els escarabats enfilant-se per les parets arrodonides. Sé del cert que es riuen de mi dibuixant sanefes pel sostre. Però m'és igual, és com si no existís, com si tot fos un somni mal dibuixat. Un malson. La brutícia m'acarona la pell, m'escalfa, em protegeix; però començo a pensar que no n'hi ha prou perquè no serveix de res que m'espolsi els coleòpters que m'escalen les cames. N'hi ha masses i s'arrapen als pèls bruts. Miro, impotent, com entren pels camals, per les mànigues, pel coll de la samarreta, per totes les esquerdes que poden trobar. Furguen per dins, per tot arreu, i mosseguen els fills de puta. Em quedo quiet i resignat mentre noto com els escarabats ja desfilen amb ordre militar per sota la meva pell. Però no em fan mal, només plaer; com mil boques llepant i petonejant cada mil·límetre del meu cos. Em retorço de plaer, m'encanta i alhora em fa por perquè sé com s'acabarà, perquè sé que se'm mengen. Alguns fins i tot em fan pessigolles, començo a riure mentre gemego de plaer i crido de por. No sabia que pogués fer tots aquests sons alhora. Ploro. Poc més tard, mentre visc l'orgasme més intens de la meva vida, m'adono que he fet bé de beure'm l'insecticida. Així moriran tots amb mi.

Il·lustració: Jordi Borràs.

5 Comentaris:

Sinone ha dit...

més angoixant

Juli ha dit...

AARGGGGG!

Anònim ha dit...

el gir de sobres millorat.

J. Soldner ha dit...

millorat?

Anònim ha dit...

mmm

després de pensar-hi molt

he decidit que ets un malalt

no vas al psicòleg?