31 d’agost 2007

Massa Lovecraft, massa Houllebeq

Ahir a la matinada em vaig adormir llegint l'assaig d'Houllebeq sobre Lovecraft. Em va enganxar, però va poder el cansament. Com sempre no sé què vaig somiar, mai no ho recordo. Però avui a les onze m'he llevat pensant en hordes d'éssers semihumans, carregats de tentacles verds ondulats amb una olor nauseabunda que anava més enllà de la carn podrida, dels vòmits, o de les cantonades de Gràcia durant les festes. Mentre veia l'arquitectura impossible i recarregada de ciutats ignotes en dimensions que no haurien d'haver existit, he obert la nevera i he begut suc de taronja. Només en quedava un cul, o sigui que m'he amorrat a l'ampolla dubtant de si el líquid tenia la mateixa textura grumollosa que les secrecions dels fongs de Yuggoth. Però no m'hi he preocupat gaire, he anat al menjador a robar galetes i he tret el cap per la galeria. Quan he mirat avall, he vist això:

De seguida he pensat que la lectura m'havia afectat massa, una cosa era pensar en els servents de Cthulhu tot esmorzant i una altra de molt diferent trobar-me el déu de les profunditats a sota de casa, al pati interior del principal. El cor se m'ha accelerat i he obert tan els ulls que gairebé ensenyava el nervi òptic... Però, una cosa ha sorgit d'aquella massa negra i verda: un pal de fregar. Llavors, amb el cap menys espès, ho he vist clar: no era Cthulhu, era massa petit. Alleujat, he tornat amb les galetes. Resulta que tan sols era un servent dels profunds que s'aferrava al cap de la veïna del principal:

30 d’agost 2007

Perspectiva de setembre

Tot és lent, la calor m'aixafa i només revisc quan el sol es pon. Tot i així, ja dec 14.600 caràcters per al diumenge. Divendres tindrem les cintes de Palestina i haurem de començar a transcriure trenta hores de vídeo. Després caldrà fer el guió, discutir-nos i editar el documental. Mesos de feina. Dilluns torno a treballar on em paguen regularment i tindré noves tasques de què encarregar-me. El dia 18 tinc l'examen pràctic del carnet de conduir. També tinc un dilema, què en faig de l'altre bloc ressuscitat temporalment?

Però encara no he acabat les vacances i sóc al pou de l'apatia… que dur que és el setembre. Ja ho sé, ningú no ho diria, però la tardor és la meva estació preferida.

21 d’agost 2007

El retorn

Ja he tornat. Ja torno a ser jo caminant entre gent que s'emborratxa a les cantonades. Qui em manava aterrar per les festes del barri? No m'acabo d'orientar, qualsevol diria que trobo a faltar veure gent amb M-16 passejant entre parades d'espècies, mocadors fets a mà i menjar de tota mena. On són els soldats de divuit anys que demanen el passaport amb arrogància i el dit al gallet? Ara només veig Mossos d'Esquadra menjant pipes al costat de les furgones. No és el mateix, no tenen tant d'encant.

02 d’agost 2007

Me'n vaig


Senyores i senyors, me'n vaig a Palestina. Si voleu saber més coses de mi durant el viatge, cilqueu a la imatge.