21 de febrer 2008

Escarabats



u_mä. Escarabats.

M'encanta, sobretot al principi...

18 de febrer 2008

Preocupacions inverosímils d'un diumenge a mitjanit


Aquesta nit voldria dormir d'hora escoltant els tramvies de Brno.

Però sóc a Barcelona, només sento cotxes i encara em queda una estona de lectura… demà entrevisto l'Eudald Carbonell i m'haig d'acabar de preparar. Serà la primera vegada que barrejo explícitament les dues branques dels meus estudis: arqueologia i periodisme, però de fet em penso que parlarem de filosofia i del futur.

L'anàlisi de Carbonell em recorda els temps en què, abans de començar l'assignatura d'Arqueologia dels caçadors recol·lectors, ens passàvem un mes repassant Hegel, Marx i Engels. Ara en Carbonell parla del segle XXI, de la crisi del concepte clàssic de família com a unitat domèstica de producció, de la poligàmia seriada o diacrònica, de la necessitat de fer que el 100% dels humans puguin llegir i escriure… La base és la mateixa: la dialèctica.

I l'haig d'entrevistar només en un quart d'hora?

14 de febrer 2008

Temps

Torno a tenir temps lliure, s'ha acabat això de treballar, dormir, treballar, menjar i tornar a treballar... torno a tenir una sola feina. I m'he rapat al 3, perquè tocava. Què en faré, del temps lliure? Feia un parell de mesos que havia deixat de saber què era... D'entrada, m'hauré d'entrenar per pujar el Tuobkal: tantes hores davant de la pantalla sense fer res més m'han estovat i ho noto. També hauré de reparar les relacions socials, que sinó les amistats s'espatllen i trobar bones peces de recanvi no és fàcil. Ah, potser torni a escriure amb certa irregularitat al bloc, i ja he tornat a llegir; de moment he devorat La Carretera i ahir vaig comprar Paral·lel 42. Potser planegi el pròxim viatge: havia de ser Varsòvia però, per culpa de Dovlatov, Tallin em pica la curiositat...

03 de febrer 2008

La mort de J. Söldner

El joc esquizofrènic de la doble personalitat ja no té cap sentit. En J. Söldner s'ha tallat les venes amb una làmina d'obsidiana tallada fa deu mil anys. Però l'he mort jo. He mort el mercenari, perquè sóc tots dos noms, l'arqueòleg frustrat i el periodista mercenari. Era obvi, però ja feia temps que tampoc no pretenia enganyar ningú. En Söldner va néixer per garantir-me un anonimat que jo mateix vaig trencar. Ara ja era només un simple alter ego, una manera d'allunyar de mi el jo que més sóc ara mateix. Per això s'ha condemnat a mort, per això l'he condemnat al suïcidi.