El problema de no voler pagar internet és que a vegades la cosa no funciona... i t'has de buscar la vida amb programes estranys per aconseguir la contrasenya del router del veí. I mentrestant, res de res. Aïllat de la xarxa.
Són dures. D'entrada semblen senzills trossos de pa oliós sense res d'especial. Però en proves una, i n'agafes una altra... i ja no pares. Són addictives. Mallorca em penso que és una mica com les galetes Quely.
Sí, quan llegeixo un llibre en doblego les cantonades de les pàgines. Sempre perdo els punts.
Fan grans afirmacions, murmuren, es contradiuen, prometen, critiquen i -a vegades- fins i tot criden. Però no diuen res. Haver-ho d'explicar com si haguessin dit alguna cosa et xucla la imaginació. Et fa cada dia una mica més vell del compte.
