Requiescat In Pace
Es veu que de petit hi va haver una època en què preguntava sovint per la mort, tot arrel de la del meu avi. No acabava d'entendre de què anava tot allò perquè no podia veure cap final a la vida. Aprendre què és la mort no és com aprendre a parlar o a llegir, no es pot fer escoltant i preguntant, només serveix la pràctica. I encara no sé què és, ni com funciona, però crec que llavors li vaig perdre la por.
7 Comentaris:
Costa imaginar-se el concepte de no viure més, és cert que només ho podem entendre amb la pràctica, però potser, si és així, no tenir pressa per aprendre, i quan toqui ja ho aprendrem.
M'ha agradat molt aquest post. Sis línies magnífiques. Crec que jo també li vaig perdre la por en circumstàncies similars, en la mort d'una neboda.
Potser més que por és resistència, la mateixa resistència que oposem davant qualsevol canvi.
Algunes persones no tenen aquest gen -són poques- i es llencen sense reticències en aquell buit de la transformació.
Jo quan era petita gairebe sempre pensava en la mort. A vegades intentava imaginar-me-la, a vegades en tenia por, a vegades estava estressada que els meus pares podrien morir i deixar-me sola. Amb el temps la meva visio de la mort va canviar, pero encara sento que la tinc molt a prop. Massa, potser...
Bé, en certa manera la mort és l'eina principal de la que s'ha servit l'evolució per sel·leccionar les solucions més aptes. Tot i això, considero que actualment, en el cas dels éssers humans, la mort és una eina obsoleta o sigui que ens hauríem de plantejar altre solucions com la immortalitat o el no - néixer, que més o menys és el mateix.
Una salutació!
Joder, vinc de l'enterro de l'avi d'una amiga i el primer que llegeixo és això.
La mort és necessària, inherent en nosaltres. Si algun dia no hi ha mort... ja no serem humans, no vull veure un món així. Però històrica i antropòlgicament, els humans ens hi hem relacionat de moltes maneres... no considero que la por sigui la millor. Potser seria més adequat, una mica de respecte.
Ostres, em sap greu Proudemax... :( no sé què dir.
Allò típic: "Casualitats de la vida", no?
I tens raó amb la relació que tenim amb la mort.
Publica un comentari a l'entrada