És l'hora del mall
Quan l'engany és la boira del capvespre, s'escampa, silenciós i omplint-ho tot. L'aire viciat es mastega més que no es respira i tota ombra obre la veda de la desconfiança. Els estels fugaços cauen a grapats, les eclipsis fan cua al cel i camins i carrers s'omplen de gats negres. Tot augura el desastre.
Quan la mentida ho corca tot només queda una sortida digne: arreglar l'esquerda amb dinamita. Cal enfonsar el sostre a cops de mall i ensorrar la casa fins que només en quedi runa. Que l'olor d'oblit i el gust de pols ho omplin tot, que no quedi res que pugui fer cap ombra.
5 Comentaris:
Ja tocava actualitzar! veig que ha ressorgit la vena nihilista!
Sí que tocava, sí. Tot i que paga la pena l'espera!
destruir és quelcom que sembla, se't dona bé, però jo poso en qüestió l'eficàcia de la dinamita i també de l'objecte. No, L'OBJECTE. el poso en qüestió, ara hi penso i em surt un lleu somriure, com de mala puta, senzillament pel fet de llegir-te en la mateixa literatura que altres utilitzen, que és ben barata. ( i atneció amb la metàfora )
barata com la meua, clar.
és l'hora del mall? no ho sé. és l'hora d'actualitzar! Bon any i aquestes coses :)
Publica un comentari a l'entrada