15 de febrer 2007

Prejudicis literaris

Un home de paraula és el dol d'Imma Monsó a causa de la mort del seu marit. Intercalats, uns capítols expliquen com el va conèixer i com van començar la vida en parella i els altres què és el que li passa a partir de quan es mor. Amb aquesta merda d'argument, haig de reconèixer que no l'hauria llegit mai. És que tinc prejudicis, jo. Però amb els llibres, me'ls guardo a la butxaca molt més sovint que amb les altres coses que afecten la meva vida. I ha valgut la pena… més que mai, és més el com que no el què. Cal reconèixer que l'autora es passa les dues-centes cinquanta-tres pàgines del llibre fent el pilota al marit mort, però ho fa amb gràcia; sedueix, dibuixa una vida inversemblant i un dol trist però lleuger, que colen. M'ha agradat, no ho puc negar, però no sé si en tindré prou amb en Pàmies per treure'm de la boca el regust dolç i de color pastel.

Per feina, he anat a una biblioteca de Sant Martí, havia de fer un curs explicant què són els blocs i com es fan. Una sola alumna. I ja tenia coneixements sobre el tema, o sigui que li he condensat les quatre hores en dues. Demà hi tornaré i no hi haurà ningú. Encara em pregunto: Qui és capaç d'apuntar-se a un curs sobre com fer un bloc? Almenys, quan he sortit he pogut passejar pel barri i he trobat aquest edifici. M'encanta, ja l'havia vist d'altres vegades, genial.

2 Comentaris:

Kurt ha dit...

q wapa la foto! és teva?

Pardalet ha dit...

A mi el bloc m'ajuda a omplir buits entre migració i migració. Mira que et dic. Em sembla que si tingués temps encara m'apuntaria a un d'aquests cursos.