17 de maig 2007

Sóc viu


Per molt que t'ho creguis, no penso tan sols en capbussar-me dins de vagines. Ni en oblidar. De fet, tot sovint no penso en mi, prefereixo qualsevol cosa que no tingui res a veure amb el que sóc, seré o vaig ser. I tot i això, sé que hi ets. I tu has de saber que, encara que no ho sembli, jo també hi sóc, que sé que es pot ser amic d'una elefant, encara que em digui de tot. Només que no sé quan.

De tant en tant, sóc només una paret en blanc. Però aquesta nit he tirat un petard quan s'ha acabat el partit, només perquè sé que a la majoria dels veïns els haurà fet ràbia. Ha ressonat per tot el barri.

És divertit veure com s'acosten els cotxes per l'asfalt, quan és de nit i duen els llums encesos.

3 Comentaris:

Joanaina ha dit...

Veig que no oblides la teva etapa "niqmadiana"...

marta ha dit...

Eres tu el dels petards! Ara ho entenc tot!!

Anònim ha dit...

ufffff..................................................................................................................................................... niqmad............................................................................................................................................................. que complicat.