Traslladat
Tot és al seu lloc; el llit és el mateix d'abans però l'habitació fa el doble de l'anterior. Dijous inaugurem oficialment la cova amb un bon sopar. El mateix dia, de passada, en faig vint-i-set. Tinc balcó però no m'acostumo de cap manera al soroll del carrer, ja odio les motos, els camions de les escombraries i la gent que surt de festa entre setmana. Tot i que això darrer, jo també ho faig: durant uns dies torno a treballar en horari de mala vida.
Suposo que aviat podré tornar a llegir i a escriure alguna cosa decent, fins i tot. Però abans haig d'acabar una carta. Buidant caixes he trobat –per fi– el DVD de la Núria, m'havia tornat boig buscant-lo. I cada vegada que escric dues línies a la carta per retornar-lo, l'estripo. Ja no serveixo per escriure cartes, deu ser que em faig gran.
6 Comentaris:
M'encanta! La llum, la decoració, el llit gegant.... i sobretot: la vista que tens!
Quina enveja!!! (però de la bona)
PD: Felices vigilies! i que vagi bé l'estrena del pis
How inviting! ;)
the retrobat
XD
El quadre te l'ha fet el teu... germà?
XD gràcies, però el llit no és gegant... és de matrimoni petit (1,40 d'amplada), coses de fer la foto amb un gran angular!
Bel! Has tornat! Això, ja et convidaré, a veure si véns un dia a sopar.
M'has enganxat, Berta.
Proudemax, l'has encertat. Jo no tinc habilitats artístiques...
Per molts anys!!!! I a escriure, a escriure... :)
Publica un comentari a l'entrada