09 de juliol 2007

Inconstant

Mai no he estat una persona gaire constant. L'única vegada que vaig escriure un diari la neura em va durar dos mesos i va acabar incendiat. Les plantes se'm moren perquè no les rego. Fins i tot se'm va suïcidar un cactus, desesperat: va saltar finestra avall quan es va descobrir assedegat. He passat temporades en què sortia a córrer una hora tres dies per setmana. Corria de nit, per la muntanya de Montjuïc, perquè hi vivia a la vora; ara ja no hi visc, ara ja no ho faig. Córrer en una cinta sense moure's, amb el tanga de la del davant com a únic paissatge, no és el mateix. No té l'emoció de la carretera deserta i sense llums, del revolt on qui sap si s'espera l'atracador. He volgut ser biòleg, historiador, arqueòleg, periodista, escriptor i fotògraf. He estat alguna d'aquestes coses, potser en sigui alguna més, i d'altres no les tastaré mai. Però segur que d'aquí a un temps se me n'acudeixen de noves.

3 Comentaris:

Bel ha dit...

El primer periquito que vaig tenir, me'l vaig trobar mort en tornar d'un viatge. El segon, es va escapar. I si van durar tant, va ser gràcies a me mare, que se'n recordava de donar-los teca, perquè jo, dos setmanes després de tenir-los, ja ni me'n recordava d'ells! He començat a escriure mil històries que han quedat inacabades, he començat desenes de dietes que han durat quatre dies. Vaig estar anys matriculada al gimnàs, sense trepitjar-lo, ... Ja veus, cadascú és com és!

subal ha dit...

A mi se'm van suicidar dos diccionaris (http://lasegonaperiferia.blogspot.com/2007/06/usos-de-la-llengua.html).

Jo se per què ho van fer; manca d'ús. Si no se'ls rega, ja se sap.

Cú Chulainn ha dit...

I en tindràs de noves a l'Agost.

Bloc nou, vida nova.

A mi els diccionaris se me'ls menjava el gos