Massa Lovecraft, massa Houllebeq

Ahir a la matinada em vaig adormir llegint l'assaig d'Houllebeq sobre Lovecraft. Em va enganxar, però va poder el cansament. Com sempre no sé què vaig somiar, mai no ho recordo. Però avui a les onze m'he llevat pensant en hordes d'éssers semihumans, carregats de tentacles verds ondulats amb una olor nauseabunda que anava més enllà de la carn podrida, dels vòmits, o de les cantonades de Gràcia durant les festes. Mentre veia l'arquitectura impossible i recarregada de ciutats ignotes en dimensions que no haurien d'haver existit, he obert la nevera i he begut suc de taronja. Només en quedava un cul, o sigui que m'he amorrat a l'ampolla dubtant de si el líquid tenia la mateixa textura grumollosa que les secrecions dels fongs de Yuggoth. Però no m'hi he preocupat gaire, he anat al menjador a robar galetes i he tret el cap per la galeria. Quan he mirat avall, he vist això:

De seguida he pensat que la lectura m'havia afectat massa, una cosa era pensar en els servents de Cthulhu tot esmorzant i una altra de molt diferent trobar-me el déu de les profunditats a sota de casa, al pati interior del principal. El cor se m'ha accelerat i he obert tan els ulls que gairebé ensenyava el nervi òptic... Però, una cosa ha sorgit d'aquella massa negra i verda: un pal de fregar. Llavors, amb el cap menys espès, ho he vist clar: no era Cthulhu, era massa petit. Alleujat, he tornat amb les galetes. Resulta que tan sols era un servent dels profunds que s'aferrava al cap de la veïna del principal: