Viatge
Tornaré a veure com ofeguen penes i alegries a la manera de sempre, a glops de Borovička. Tornaré a sentir aquell sentit de l'humor entre ingenu i subtil, estrany. Tornaré a riure, a escoltar històries estranyes, a saber què és el fred de veritat, a definir insults en català i a parlar d'arqueologia. A finals de gener me'n vaig a Brno.
Els boscos de conte els hauré de mirar de lluny però el Martin em recordarà que va ser ell qui va guanyar l'última cursa suïcida que hi vam fer, fora de camí i a la vessant d'una muntanya que no deixava frenar. Només espero que sabrem recuperar, en pocs dies, quatre anys de no veure'ns.
6 Comentaris:
Fa molt bona pinta...
tens molt bon gust, a l'hora de voltar pel món :$
Esper que t'ho passis molt bé i ens regalis unes fotos genials.
Hosti no ho savia que t'en tornàves a Xèquia!
És que jo tinc molt bon gust :). Encara haig de decidir si m'enduc la càmera, aquesta vegada potser passo...
Dani, va ser una decisió precipitada i empesa pel Martin...
Uhmmm... quina enveja!
Publica un comentari a l'entrada