Preocupacions inverosímils d'un diumenge a mitjanit
Aquesta nit voldria dormir d'hora escoltant els tramvies de Brno.
Però sóc a Barcelona, només sento cotxes i encara em queda una estona de lectura… demà entrevisto l'Eudald Carbonell i m'haig d'acabar de preparar. Serà la primera vegada que barrejo explícitament les dues branques dels meus estudis: arqueologia i periodisme, però de fet em penso que parlarem de filosofia i del futur.
L'anàlisi de Carbonell em recorda els temps en què, abans de començar l'assignatura d'Arqueologia dels caçadors recol·lectors, ens passàvem un mes repassant Hegel, Marx i Engels. Ara en Carbonell parla del segle XXI, de la crisi del concepte clàssic de família com a unitat domèstica de producció, de la poligàmia seriada o diacrònica, de la necessitat de fer que el 100% dels humans puguin llegir i escriure… La base és la mateixa: la dialèctica.
I l'haig d'entrevistar només en un quart d'hora?
6 Comentaris:
què interesssant!!!!! L'Eudald Carbonell m'agrada molt.
Si poses les "preguntes-clau", l'entrevistes molt mes perque, evidentment, a una pregunta clau no pots contestar en nomes un quart d'hora.
Entrevistes en carbonell? Collons! la pròxima entrevista serà a Eric Hobsbawn?
És amic dels meus pares, jo tenia moltes possibiliats.
És el que li passa a un periodista, que a penes té temps per a preparar els temes, sovint hi ha de dedicar hores del seu temps de lleure, i quan arriba l'hora de la veritat, et deixen deu minuts o vint, a molt estirar, per entrevistar algú. Jo crec que l'home parlarà sol, és d'aquests pous de saber que mai t'acabes. Sort!
Ja està :) La veritat és que va anar prou bé... i el llibre em va agradar, encara que no hi estic del tot d'acord, però val la pena!
Publica un comentari a l'entrada