Memòria
Mil caps catatònics movent-se endavant i endarrere al ritme de la bateria. Molts cabells llargs, poques noies, roba negra amb dibuixos fantasiosos i força sobrepès. Dijous vaig recordar l'adolescència de guitarres elèctriques i música forta, un passat que de tant en tant torna al meu iPod. Vaig escoltar Megadeth en directe amb un somriure als llavis i envoltat de gent de la meva quinta. N'hi havia de més joves, sí, però el heavy ja no cala tant com abans… i els qui vam pagar l'entrada érem, sobretot, nostàlgics.
En Lluís i jo hi ressaltàvem per la roba que no dúiem: ni texans arrapats (no els he entès mai), ni dessuadores fosques, ni penjolls amb símbols arcans… ell, com a mínim, duu els cabells llargs. M'havia trucat a mitja tarda amb una proposta precipitada i m'hi vaig apuntar sense dubtar-ho, no els havia arribat a sentir mai en directe i són tot un espectacle. Ara, que el públic també ho era: gairebé tothom se sabia totes les lletres de memòria (jo sóc incapaç, passo), les poques noies que hi havia anaven fosques, maquillades de negre i se les havien d'haver amb desenes d'ulls que no deixaven de babejar i, al final, s'hi amagaven els de quaranta i cinquanta anys, amb la dessuadora damunt de la camisa i sens dir res, només movien el cap: els més catatònics de tots.
7 Comentaris:
Si no et molesta explicar la paraula "babejar", jo t'ho agrairia! :-D
Fot molt tornar als moments del passat i veure't envellint. A mi em fa notar com una ma amb urpes d'acer se'm fica per la part superior del torax i em venen ganes de cridar que jo soc nomes una nena, no puc envellir! Pero la ma es nomes un fantasma dolent i al final ni crides ni dius res, nomes notes un dolor mut dins teu i saps que no t'escaparas.
Imagina't l'escena... tot de heavies que viuen al seu món de fantasia i només veuen noies a les il·lustracions dels llibres de jocs de rol... ;) Fora conyes, eren poques i segur que se sentien observades.
Molt gràfica la metàfora... causa calfreds i tot. Ara, jo no em sento envellir; canvio i encara sort. Me n'alegro de canviar i de no ser com fa 10 anys ni com l'any passat, encara que això representi avançar inexorablement cap al final.
M'imagino mes o menys, pero no gaire. Suposo que o les hauria de veure, o tu hauries de donar mes detalls. ;-) Jo nomes se que les nenes aquestes maquillades de negre poden ser molt guay o molt fastigoses, pero poc mes, eh! N'he tingut una de les guay com a bona amiga durant un temps, i... la veritat es que atreu bastant.
Tu, sense texans arrapats? mmm no sé...
Megadeth!! Què fort...
Ei, bones!
Sóc la germana petita de la Mònica! xD
Megadeth!! N'he escoltat MOLT poques cançons. I a tout le monde, quan la vaig escoltar, em va encantar ^^.
fixi's què li dic, que un cop em vaig presentar a un concert d'aquests amb una samarreta de color taronja
(i no tinc cap anècdota fruit d'aquella experiència, ni bona ni dolenta, mira tu quines coses..)
Publica un comentari a l'entrada