28 de maig 2008

Diumenge de platja



Me'n vaig adonar tard, quan vaig veure el nano de pell colrada a quatre grapes i el vell greixós alçant-se els pantalons. Aquella escena em va fer entendre què hi feien allà, passejant sense rumb en un diumenge plujós, desenes de vells que eren tot ulls i de joves immigrants solitaris.

I jo, enmig d'aquell mercat de carn, amb cara de passerell, el trípode penjant de l'espatlla i la càmera a la mà dreta. Buscava fer fotografies del Finisterre de Barcelona a la desembocadura del Besòs i em vaig trobar una altra mena de decadència, una de molt humana. Era obvi que estava fora de lloc, notava com em dedicaven mirades hostils, però n'hi va haver prou allunyant-me'n una mica i dedicant-me al mar i al ciment. Cadascú a la seva, ells entre les ombres i jo buscant el millor angle.

3 Comentaris:

Dani ha dit...

Hosti, que fort... Per cert, quan vulguis quedem, ja he pensat llocs on fer fotografies.

Nisshin ha dit...

Quantes coses s'amaguen darrera de cada ombra i cada angle...

Red Pèrill ha dit...

Brutals les fotos, tenen algo de Pinkfloydià...