Hormones
A l'hora del pati l'institut és sempre gairebé buit. Els professors es tanquen a fumar al cau de la planta baixa i a les aules només hi queden els quatre penjats amb pocs amics. I avui, jo. Quan la gent surt m'escapo de totes les mirades i m'amago en un racó. Espero, nerviós, fins que no se senten veus. I vaig al lavabo. Però no on em tocaria, entro al de les noies. M’excito, i l’adrenalina fa el seu efecte; estic nerviós i el cor em va a mil per hora. Agafo la paperera de les compreses, però és de les de plàstic, de les més higièniques. La desmunto i en trec una, sense mirar. Ràpid, surto i em tanco al lavabo dels nois. Ja la tinc, encara nerviós però salvat.
De qui deu ser? D’una professora no… tenen el seu lavabo. Només pot ser d’alguna noia del meu curs, tots fem classe al meu pis. M’és igual de quina, la majoria són boniques, i les altres també me les tiraria. M’imagino les més maques despullades i començo a trempar. M’abaixo la bragueta i me la trec, ja està ben dura. Obro la compresa, el meu tresor. Té taques vermell fosc, no gaires, i un color groguenc al centre. I l’olor… entre forta i amarga, però dolça. Deu ser aquesta, l’olor d’un cony? No ho puc evitar, em poso més calent, ha de ser d’una d’elles, de qualsevol, i tinc el seu cony a la mà. M’excito més i més i enganxo la compresa a la paret. La llepo com si fos pell de veritat, bavejo fins que em corro damunt la paret.
Més relaxat, per fi, ho netejo tot amb paper de wàter. He anat ràpid i encara queden vint minuts de pati. Baixo les escales a corre-cuita amb una idea fixa, vaig a buscar la Marina, m'imaginaré que era seva.
Il·lustració: Jordi Borràs.
