16 d’octubre 2008

Amb l'ull al port


Des del castell veig milers de capses metàl·liques de colors gastats amuntegades en ordre. La brisa del mar em duu l'ombra d'algun dels sons del port, però des d'aquí tot es veu i se sent petit. Els contenidors fins i tot semblen nets.

Quan pujo fins aquí dalt, sempre al vespre o quan ja és fosc, m'agrada mirar cap on no ho fan mai els turistes, cap al moll de càrrega. L'horitzó de Barcelona el tinc massa vist però el tràfec de vaixells i estibadors sempre m'hipnotitza. Miro els contenidors, plens de vés a saber què. Amb sort, els de la duana n'obren deu de cada cent i a tot estirar quinze o vint de cada mil s'escorcollen a fons. La resta són un misteri.

Els qui hi han treballat m'expliquen històries amb tota mena d'armes de foc, de suborns, de policies empresonats per tràfic de coca, de contenidors mal tancats amb carn podrida de mesos. I això és, només, allò que han vist. Amb sort, quinze o vint de cada mil.

4 Comentaris:

carla ha dit...

Ja veig que has fet els deures. Molt bé! Tant de temps sense actualitzar...No pot ser mai!

Dia 24, t'apuntes al sopar? Serà a Sants, imagine...

Aleix ha dit...

Bona foto, aquesta del port. Sí que és una altra vista, menys turística, però tan barcelonina com les altres. Semblen fitxes d'un joc de taula...

Nuka ha dit...

Sempre he pensat que al mar li sobren els ports.

marta ha dit...

quina angúnia!