04 de febrer 2009

Vendre's l'ànima

De primer van ser els blocs i els fotoblocs, on milers d'adolescents ventilen penes, somnis, borratxeres i detalls íntims sense sospitar que més d'un pare els espia silenciosament. Ara ja fa una temporada que, amb Facebook, els companys de primària que fa quinze anys que no veiem poden saber amb qui sortim, quan trenquem i què esmorzem. I a partir d'ara, amb Google Latitude, podrem vendre un tros més de la nostra intimitat: el lloc on som a cada moment. Perquè d'això es tracta, de vendre's l'ànima peça a peça. No només de ventilar-ho tot a tothom sinó, sobretot, de vendre allò que som a les grans empreses d'internet.

Alguna mèdium li hauria de dir a Orwell que es va equivocar, que el Gran Germà no ens l'imposarà cap règim totalitari, que no cal. A Fotolog els regalem les instantànies de festes, parelles d'una nit i postes de sol; a Blogger els sentiments i les metàfores barates; a Facebook els amics, els coneguts i els saludats; a Google, els correus electrònics, l'agenda, allò que cerquem i ara, fins i tot, el lloc on som. Que generosos que ens hem tornat; tot allò que som, ens ho venem per alimentar la xafarderia i l'ego.

6 Comentaris:

Dani ha dit...

Ja era hora que actualitzessis! No sé si t'he explicat que últimament em trobo coses d'entomofília per tot arreu. Bé ja t'ho explicaré quan ens veiem.

Això del fotolog, del blogger i el facebook ja fa temps que es diu, per això cada cop sóc menys fan de parlar de la meva vida privada per aquests verals. Per què parlar d'un mateix quan pots tafanejar sobre gent que no només no ets tu si no que són morts i no poden protestar. És fantàstic... Quan els "periodistes" del cor es posin a fer història...

PD: A veure si no et fas tan car de veure1

Wendi ha dit...

Bon dia!

Jo l'altre dia vaig tancar sobtadament i il·limitada el meu bloc. Dubtava, entre el debat sobre la democratització de l'art o del pseudoart que ens podien dur les noves tecnologies, la seva utilització, i la merda de metàfores, com tu bé dius. Dubtava del sentit que estava prenent el meu bloc. I moltes altres coses. I vaig veure la notícia del Latitude. I mentre s'aclareix el dubte, ahir vaig escapar-me de la realitat unes hores. Se suposava que havia de ser a un lloc, perquè els dijous a aquella hora sempre sóc a un lloc determinat. Els dijous i cada dia de la setmana. Tenim totes les hores programades, i qualsevol pot saber on som, sense ni tan sols necessitat del Latitude aquest. I per unes hores, vaig escapar-me i vaig ser a un lloc on ningú sabia que hi era, i el millor era que tothom pensava que era a un altre lloc. Feia tant que no tenia aquesta sensació... De cada vegada enyor més la muntanya, per això.

bel ha dit...

Acabo de fer una cosa molt alliberadora. He tancat el compte de Facebook. Gràcies per la inspiració :)

La nit ha dit...

No ho trobo censurable...


Encara ens venem més l'anima amb certes dinàmiques a l'hora de relacionar-nos, quan expliquem mitja vida al veí de la cantonada o al company de festa que surt amb nosaltres des de fa dues setmanes.

Hem banalitzat coses més importants i de mitjor manera aquest segle.



Bon dia entomofílic.

:)

La nit ha dit...

Tu sí que n'ets.
;)

AhSe ha dit...

Ho fas nomes si ho vols. I com ho vols. Ningu no diu que has de fer exactament amb un bloc, amb un fotobloc, amb un compte de xarxa social, o amb el teu mobil. Encara pots escollir, no? :-D