Un consell pràctic

La fauna endèmica d'una ciutat normalment només ens movem pels mateixos llocs. Anem a la feina pel carrer de sempre, amb la línia de metro que tenim més que vista o amb la bicicleta que encadenem sota de casa. Comprem a les botigues que ja coneixem, ens quedem pel nostre barri i, com a molt, anem al centre i a pocs llocs més. Hi ha molts racons que no hem trepitjat mai. Llocs que no sabem ni que existeixen, carrers sense asfaltar on, de tan en tant, les nits de fred, encara hi crema algun bidó ple de brossa per a escalfar les mans d'algú.

Si ens estudiés un etòleg, aviat sabria on ha d'anar per trobar-nos a una hora determinada. I on no caldria que anés perquè no hi hem estat mai. Això sí, de tant en tant, si podem, agafem un avió barat i ens envolem ben lluny, a una ciutat que no coneixem, on parlen alguna llengua estranya i mengen coses diferents. Però tornem i aquí, fidels, tornem als carrers de sempre.

Ara, començar a caminar fins que res ja no ens soni pot ser una bona manera de conèixer el món real que ens envolta. I encara n'hi ha més: anar allà on no es pot anar, on ens prohibeixen anar. No us caldrà caminar gaire, ni tan sols sortir del vostre barri, per a trobar prohibits. Salteu-vos-els i descobrireu el món. Per si us hi atreviu, un consell que us pot ser útil:

Nou de cada deu detectors de moviments són detectors passius d'infrarojos. Són els més barats i tan sols retraten periòdicament el patró lumínic infraroig de la sala on són. En teoria, qualsevol moviment que hi hagués hauria de fer variar el patró de llum infraroja de manera que no cal que tinguin cap patró preestablert: si detecten cap canvi respecte la fotografia anterior, fan saltar l'alarma.

Els detectors passius d'infrarojos són més barats, petits i senzills que els d'altres menes però generalment funcionen igual de bé. Són força sensibles i, si els voleu enganyar, amb tàctiques de pel·lícula com passar silenciós com un ninja o intentar creuar la sala sense tocar el terra no us en sortireu. Fer baixar la temperatura del cos o tapar-se amb paper d'alumini tampoc no funciona, només semblareu bojos o aprenents d'astronauta.

L'única manera d'enganyar un detector d'aquesta mena és anar-hi quan l'alarma sigui apagada, quan l'edifici estigui obert al públic i, sense que ningú no us vegi, tapar-ne el sensor amb un objecte prim i opac, com un tros de fusta o de plàstic. Quan hi torneu el detector estarà massa ocupat retratant i comprovant el patró lumínic de l'objecte per a detectar cap canvi. És senzill, però funciona.