29 d’agost 2009

Lars Von Trier, l'home que no estimava les dones

Lars von Trier's Antichrist - Official Trailer from Zentropa on Vimeo.


Potser és millor que no llegiu això si penseu veure el film.

"Quan una dona plora, és que conspira" diu la protagonista d'Antichrist poca estona després d'aixafar els collons del marit, foradar-li la cama amb una broca i fixar-hi una pedra d'esmolar perquè no es pugui escapar. S'ha convençut que els milers de dones torturades i cremades a l'edat mitjana eren bruixes de veritat, que s'ho mereixien. I Lars Von Trier li dóna la raó: la fa una bruixa que tortura el fill de la manera més recargolada i que no fa res per a evitar que mori, que intenta matar el marit i és capaç de causar una pedregada.

Deixant de banda algunes escenes que fan riure per culpa d'un simbolisme simplista, obvi i ridícul, la major part d'Antichrist clava l'espectador a la butaca. La polèmica real del film no són les escenes de sexe explícit, ni l'ablació amb unes estisores rovellades, ni el sadisme tan cru i directe que sembla massa real. Això és només la superfície que fa callar tot el cinema i que aconsegueix que desenes d'ulls quedin atrapats a la pantalla, tothom amb la musculatura tensa. El fons de la pel·lícula és que Lars Von Trier és un misogin. La dona, a l'Edèn, la cabana on es refugia la parella per superar la mort del fill, acaba assassinada pel marit. Però el director justifica plenament aquesta mort. Encara que no serveix de res, perquè de dones n'hi ha massa.

6 Comentaris:

AhSe ha dit...

Es veu molt de merda, la veritat. A tu personalment que et va semblar?

Unknown ha dit...

Doncs en Lars pot ser un misogin, però sap fer cinema. L'ambientació està molt ben trobada i la fotografia molt cuidada. L'argument és sorprenent de veritat i aconsegueix impactar el públic. Els actors (sobretot ella) ho claven. La manera de gravar i muntar també fa que entris a la pel·lícula, que t'hi sentis dins.

Alhora, el tema dels tres captaires és ridícul, el tractament de la bruixeria i la inquisició, tòpic i simplista. I l'escena del principi fa més aviat riure. Quan parla de sentiments diria que no és gens creïble i alguns moments em semblen més aviat cutrots.

En resum, té coses molt bones i d'altres de molt dolentes. A mi, per norma general, encara que no me la crec i no me n'agrada el missatge, em va agradar.

AhSe ha dit...

Hm. I quin se suposa que es el missatge?

P.S.
Has vist una peli francesa anomenada "La pianista"?

marta ha dit...

és maca la foto del cartell de la peli.

Unknown ha dit...

Que les dones són unes xungues.

No, no l'he vista, què tal?

Sí que ho és... ;)

AhSe ha dit...

Hahaha, quin missatge mes idiota! Ara be, segons el cas el missatge descriu la realitat. Pero no sempre, eh! N'hi ha dones que estan be, pero costa bastant trobar-les. O potser es questio de cultura i a altres paisos costara trobar a les xungues, jo que se...

La pianista es tota una flipança de pel-licula. Jo despres de veure-la vaig pensar si no valia mes llençar el DVD, que es una merda i m'embruta el prestatge, pero tot meditant-hi em vaig dir que abans de fer res, potser hauria de comentar-la amb algu altre qui la hagi vist. Fins i tot havia pensat fer-ne un post, pero... es una peli molt de merda!