09 de febrer 2007

Em penso que tinc un problema

…amb els llibres. Ala motxilla hi duc Un home de paraula, d'Imma Monsó, vaig per la pàgina cent quaranta-tres. Damunt l'escriptori, a l'esquerra del teclat, hi tinc Si menges una llimona sense fer ganyotes, d'en Sergi Pàmies; me n'he llegit el primer conte. Damunt del llit, Nou Contes de J. D. Salinger, li queden vint-i-vuit pàgines de vida. Al sofà, L'home de Melbourne de Juli Capilla, vaig per la cinquanta-nou i a sobre l'equip de música, Fantasmas de Chuck Palahniuk, que té la punta de la quatre-cents tretze doblegada.

I a sobre avui quan he passat davant de La Central he dubtat d'entrar a mirar si tenien alguna cosa de Dovlatov… No dubto de que me'ls acabaré tots, però suposo que això és un indici de com sóc de desorganitzat. Sempre m'ha passat de tenir un parell de llibres a mitges i d'anar fent, però ara em penso que em supero. I el que porto amunt i avall no és precisament el més petit, ni en això segueixo un sentit lògic.

3 Comentaris:

Sílvie ha dit...

Em passa el mateix.
En tinc cinc de començats i així no hi ha qui avanci. Estic mitja hora decidint quin em poso a llegir.

Sugar Ray Robinson ha dit...

Això ens passa perquè tots els llibres són pse, o tot i ser bons (les Guts de Palahniuk són brutals!) no són absoluts, tant absoluts com per concentrar la nostra atenció.

Mirant-ho bé, millor així. La pols que hauria d'estar a terra s'acumula sobre els llibres oberts, i així quan toca neteja reculls els llibres i no cal passar el pal.

J. Söldner ha dit...

Jo no tinc problemes en decidir quin llibre llegeixo: cada un té el seu moment...

Sugar, tens raó. Tot i que el del Pàmies m'atrapa mentre duren els contes, cada un s'ha de llegir d'una tirada.