La terra és de qui la treballa

Dues o tres vegades per setmana creuo la plaça dels Àngels i tiro cap amunt, cap al metro de la plaça de la Universitat. Passo pel davant del MACBA i del CCCB, veig els skaters corrent, saltant, caient i fent el fantasma. Observo els qui duen ulleres de pasta i americana de pana, les noies de serrell recte i carpeta d'universitat. Però sempre penso que un dia m'haig d'aturar per demanar als set o vuit indigents que nien darrere les columnes del MACBA, si em deixen que els faci una foto. La plaça és seva, els altres només som espantaocells.

Gairebé cada dia passo pel carrer del Marquès de Barberà i faig slalom entre les putes que hi ha al costat de la redacció del diari El Punt.

Abans que hi fessin obres, tot sovint també agafava el carrer de les Tàpies per anar cap al Paral·lel. Darrera la comissaria dels Mossos de Nou de la Rambla, als jardins de Sant Pau del Camp, més d'un dia n'hi veia un o altre xeringa en mà, atipant-se les venes.

La plaça, el carrer i els jardins, són tots seus. Nosaltres només hi passem, però ells hi viuen. I aquí, la normativa del civisme no hi té res a fer.