09 de març 2007

Contrastos

Encara no sé com m'ho he fet, però avui he començat la nit en un sopar ple d'encorbatats, ple d'enginyers de telecomunicacions (ex!). No m'hi he quedat, he marxat tant aviat com he pogut. Després, amb dos companys de feina he acabat en un antre de gent que segueix tendències, o que les marca: a l'estrena de l'últim videoclip d'una tal Terremoto de Alcorcón. Sigh. No m'ho esperava, ni acabar allà, ni aquella fauna estirada, ni en Boris Izaguirre, que sembla que es creu de veritat el personatge que representa a la televisió.

I encara més tard, al Negroni, per dir adéu a un company que comença una nova etapa per dirigir l'Agència Catalana de Notícies. El blocaire polític per excel·lència... potser algun dia li explicaré fins a quin punt m'avorreixen els blocs polítics.

Mmm... nit curiosa, una nit que haguera estat impossible tan sols fa dos anys. I he recordat els meus temps de becari, qui ho diria que acabaria de festa amb la que llavors era la meva cap? Ara, de matinada, haig de reconèixer que feia temps que no disfrutava tant la nit.

PD: En Subal té raó, Dovlatov és bo, molt bo.

5 Comentaris:

proudemax ha dit...

aviam... jo ara sóc becària... m'estàs dient que d'aquí dos anys estaré en una festa amb Boris Izaguirre?

J. Söldner ha dit...

Pel teu bé, espero que no, però la vida dóna moltes voltes... haig de dir que aquests personatges, diguem-ne, no són del meu ambient. Ara, vaig riure com mai.

Becària? XD, d'on?

Jordi Borràs ha dit...

doncs d'aquí a dos anys ves a saber que estaràs fent! i pobre de tu que acabis de festa amb la Otero i el Pellicer...

Jordi Borràs ha dit...

o pitjor encara, amb en Francino...

proudemax ha dit...

Doncs estic fent el doctorat a la Facultat de Medicina de Lleida.

Sóc biòloga, sí, com la Obregón, i suposo que això ja em catapulta directament al món de la fama, ho sé, estic lluitant rebutjant milers d'ofertes per no acabar com ella.

Espero que ja m'hagi operat quatre vegades no vulgui dir res...