Mai en dilluns

Em desperto a dos quarts de vuit i tanco el mòbil que em fa de despertador. Em llevo a les vuit, em dutxo, esmorzo el que trobo per la nevera, em vesteixo i me'n vaig. Sempre corrent, sempre tard. Entro a treballar a les nou, encenc l'ordinador, llegeixo els diaris, obro el correu electrònic i ataco el dia. A la una, consell de redacció fins a dos quarts de tres. Dino, m'hi torno a posar a dos quarts de quatre. En teoria plego a les sis però gairebé mai ho faig abans de dos quarts de set, l'hora en què comença la classe. Sóc a classe fins a dos quarts de deu, vaig a casa; sopo qualsevol cosa. M'assec davant l'ordinador i començo a tancar els textos pendents del setmanari, amb sort, acabo cap a les dues.

Hi ha una cosa que tinc molt clara: si mai m'haig de suïcidar, serà qualsevol dia menys un dilluns. Els dilluns no tinc temps per matar-me, no tinc temps per a res.