02 de març 2007

Eclipsi a 1.500 metres

Demà em llevaré a dos quarts de sis del matí. Tres quarts d'hora més tard, un jeep vell em passarà a buscar per la cantonada entre el carrer Gran de Gràcia i Travessera de Gràcia. Enfilarem cap al nord, fins a Bagà. Calçats com cal, abandonarem el cotxe i caminarem fins a la carena de la serra del Cadí-Moixeó. Pujarem dalt les Penyes Altes. Ens fondrem amb el paisatge i faré algunes fotos, però continuarem i baixarem fins al refugi, a 1.500 metres. Si tot va bé arribarem a la posta, després de tot el dia de caminar. Descansarem, llegiré, potser escriuré alguna cosa i segur que riurem. Soparem i, a la nit, sortirem a veure l'eclipsi de lluna. Sense ciutats, sense llums molestes. Només tindrem la companyia del vent i de la lluna ferida.

Dilluns tot serà diferent.

3 Comentaris:

Juli ha dit...

quina enveja...

proudemax ha dit...

i de tan amunt, li vas veure les dents? picava l'ullet? se'n reia amb el sol? explica, explica...

enric ha dit...

hahaha estava mig mort de tot el dia de caminar (més de deu hores...) però la veritat és que es veia de conya! I en un cel tant clar que quan era roja del tot també es feien tots els estels...