09 d’abril 2007

De nit




Les caminades nocturnes em porten a llocs curiosos. Abans d'ahir tot va començar a casa d'un amic, però cap a la una érem en una festa de disfresses dins un garatge amb cadenes que penjaven del sostre. No hi coneixíem ningú, els combinats valien dos euros i sota els vestits de princesa o empresari hi havia crestes i collars de punxes. La música era infecte, la beguda no la vaig tastar.

Dues hores més tard érem al Guinardó. La sala era d'una antiga fàbrica, immensa i plena de llum negra. Tot eren pintades, un parell de sofàs estripats i la música reggae que punxaven un parell de nois negres amb rastes. Allò semblava Jamaica, a part d'uns sharps amb cara de mala llet hi havia ben pocs blancs. Ara, quan entraves a la casa okupada, et segellaven la mà amb un tampó amb l'escut del Parlament de Catalunya (!).

Últimament descobreixo llocs que ni coneixia, d'aquesta ciutat. I sempre de nit. M'agrada.

Aquí teniu algunes de les fotos de la passejada de fa uns dies per la Sagrera (la de dalt n'és una).

3 Comentaris:

maivista ha dit...

Veig que estem distrets per les nits.. una festa de punkies disfressats ha de ser curiosa..jaja.
I les perspectives de les fotus demostren que camines mes per les zones fosques que per les de llum.. es una alternativa suposo.
Maques les fotus .

marta ha dit...

Em diverteixen aquest tipus d'aventures nocturnes! El relat breu nocturn o "crònica de totes aquelles nits que juraria que he viscut però que ningú no em creurà quan les expliqui..." :)

magnani ha dit...

Que idiota sóc, Perquè em molesto? que ràpid oblides...
Felicitats Enric, per la publicació del conte, espero que el final aquesta vegada hagi estat del teu gust, sense voltes de més, per exemple.
Necessito aquella peli, espero que me la tornis.