15 d’abril 2007

Una mica de tristesa

Normalment, per escriure em cal un punt de tristesa, una mica de ràbia, malenconia, nostàlgia o alguna cosa que se'ls assembli. No gaire, amb el punt just n'hi ha prou. Rarament em costa trobar-lo, sovint hi és de per si… però sinó, n'hi ha prou escoltant la cançó adequada o passejant pels carrers del barri per donar un to més gris a la vida.

Per què? No ho sé. No crec en la inspiració, les idees van i vénen però l'única manera d'intentar escriure bé que conec, és fer-ho. Llegir i escriure. Tot i així necessito la tristesa o qualsevol de les altres sensacions que la majoria rebutja per sistema. No és que m'hi recreï, ni crec que sigui un home trist; només en vull una mica… per poder escriure.

Manöverleben
Avui he descobert aquesta paraula. Així anomenava Kafka la vida que feia per poder escriure mentre treballava en una asseguradora de Praga. Va triar la feina perquè tenia un horari intensiu i plegava a les dues. Després dormia, sortia a fer un volt, escrivia fins entrada la matinada i tornava a dormir. Vida de maniobres.

2 Comentaris:

maivista ha dit...

La nostalgia funciona molt bé també.

proudemax ha dit...

Ja ho va dir en Ludvig van: "Que la inspiració t'agafi treballant".