25 d’abril 2007

L'endemà de Sant Jordi


Feia tant de temps que no queia malalt que em pensava que ja no recordaria com es feia. Però es veu que sí que me'n recordo, i que sé tossir, tenir febre i mal de coll. Que bé, quina descoberta. Li dono un dia de marge al refredat/grip, demà m'hauré curat li agradi o no. Com a mínim Sant Jordi va ser el que havia de ser i vaig poder dedicar una hora a passejar entre les parades de La Rambla. Ara, pot ser que fossin precisament la gentada i els llibres d'autoajuda que em posessin malalt.

És divertit notar com tot es mou més lentament, fins i tot els dits. Veure les coses en aquesta letargia que ho fa tot diferent, llefiscós i espès. De xocolata desfeta.

7 Comentaris:

enric ha dit...

Que consti que el post el vaig escriure anit, d'això el títol :P

Joanaina ha dit...

No ens enganyis! Això és de dormir amb el cul enlaire! :D jajaajja

marta ha dit...

Xocolata desfeta? Espero que et milloris. Jo vaig pujar a Montjuïc aprofitant que tothom era per allà sota :)

Psique ha dit...

Sento molt que et poséssis malalat (a mi em va passar el mateix quan vaig estar al Saló del MAnga), però no puc evitar que el meu comentari vagi dirigit a la foto de la rosa: m'encanta. Com t'ho has fet, tot i estar malalt, per fer una foto tan bona?
P.D.: Sóc l'Akima, però a blogger tinc un altre blog amb el nom de Psique (és per un treball de classe).

Anna ha dit...

hola! quina sort que no recordis què és estar malalt... jo ja ho estat tres vegades, aquest hivern!

pentesilea ha dit...

ara ja deus estar millor :)

jo avui he començat igual; a veure si demà ja estic curada

bona nit...

druneta ha dit...

quina rosa més maca! veig que la teva montanya de llibres ha augmentat força, tindras feineta jeje

cuida't :)