06 d’abril 2007

Sorpresa de divendres



Ara que la ciutat és buida i que ningú llegeix blocs, puc dir amb veu baixa que m'han publicat el conte que vaig enviar a Benzina. No m'han dit res, divendres fullejava la revista per decidir si la comprava o no quan ho vaig veure. A la pàgina 68. No m'ho esperava, una sorpresa agradable.

Ara, me'l vaig tornar a llegir i la veritat és que el canviaria de nou. Per a mi ja no té interès, es fa llarg i pesat. Encara que potser és perquè ja en sé la trama i l'he llegit i canviat massa vegades. També crec té massa frases curtes, tallo massa el discurs i, més que accelerar-ne la lectura, la dificulto. A més, no sé si queden del tot clars els salts temporals.

Però això em passa sempre. La major part de coses que escric, les llenço o les esborro. Una vegada vaig escriure un diari, cada dia, durant dos mesos, però el vaig cremar. Em penso que escric més per al foc que per a ningú. De fet, aquest bloc pot desaparèixer qualsevol dia.

Que bo que sóc fent-me propaganda.

8 Comentaris:

Jordi Borràs ha dit...

Felicitats gamberro! i no donis tanta feina als bombers home...

Anònim ha dit...

Felicitats!! Miraré d'aconseguir la revista i llegir el conte. Salut.

A ha dit...

L'haurem de llegir, t'agradi... o no.

Anònim ha dit...

i per això t'estimo.

J. Söldner ha dit...

Jordi, per això cobren! El Camilo m'ho hauria d'agrair...

Albert i Marta, si el llegiu digueu-me'n el què, aquí o per mail. No us faci res ser crítics, d'això es tracta. Sense crítica no s'aprèn.

Ja m'agrada que es llegeixi, el que passa és que mai estic satisfet de res que escric. Però em faig poc cas o mai acabaria res.

Magnani... ?

Anònim ha dit...

jo ja el vaig llegir i ja et vaig dir que m'havia agradat!enhorabona! i no et preocupis si no t'acaben de fer el pes els textos que escrius... això li a tothom que es trenca el cap amb les lletres!

Anònim ha dit...

Felicitaaaats!
I menys autocrítica, home.
Jo això del diari també ho vaig fer, en el meu cas, estripant-lo pàgina per pàgina. Ara l'enyoro, per poder riure-me'n.

J. Söldner ha dit...

Gràcies a totes dues! Però l'autocrítica té la seva gràcia, el que passa és que potser no l'auria de fer pública...
Jo del diari també me'n podria riure molt... però continuo pensant que és una bona idea que siguin només cendres.