Tornant de Moràvia

Aquests dies a Moràvia (República Txeca) m'han servit per desintoxicar-me una mica però em penso que en caldrien uns quants més perquè em fessin efecte de veritat. Tot i així, l'aire fred i sec i els carrers grisos de les ciutats que he visitat m'han contagiat. I és que Brno va ser només el principi: dormia a Olomouč, al pis del Martin (foto), però també he visitat Přerov, Blansko, Téchov i he caminat pel massís càrstic de Moràvia. Moltes hores de tren.

Amb els guies indígenes he descobert boscos sense sotabosc, jaciments arqueològics que no coneixia, begudes poloneses indescriptibles i menges diferents però familiars. Després de cinc anys i mig d'abstinència, també he tornat a perdre als escacs amb el Martin. Potser és la grisor, la pedra, els edificis o la mirada de la gent; no ho sé, però ja enyoro de nou aquella terra.

Progresso adequadament

Com que els metges de les SS no són especialment ràpids he fet i desfet amb el meu dit trencat. Fa una setmana que torno a treballar des de la redacció: tantes hores tancat a casa… les parets se'm menjaven i jo assetjava la nevera cada mitja hora. M'he tret les benes i la peça de metall que immobilitzava el dit. Ja fa dos o tres dies que només agafo la crossa si haig d'anar gaire lluny.

Demà, per fi, tinc hora amb la metgessa. M'hauré d'esperar una bona estona entre gent amb problemes de veritat i jubilats amb massa temps lliure però espero que em confirmi l'autodiagnòstic de que tot va bé. Més que res perquè per Setmana Santa me'n vaig a pujar el Tuobkal (Marroc, 4.162m) i m'hauria de tornar a posar en forma…