Tornant de Moràvia

Aquests dies a Moràvia (República Txeca) m'han servit per desintoxicar-me una mica però em penso que en caldrien uns quants més perquè em fessin efecte de veritat. Tot i així, l'aire fred i sec i els carrers grisos de les ciutats que he visitat m'han contagiat. I és que Brno va ser només el principi: dormia a Olomouč, al pis del Martin (foto), però també he visitat Přerov, Blansko, Téchov i he caminat pel massís càrstic de Moràvia. Moltes hores de tren.

Amb els guies indígenes he descobert boscos sense sotabosc, jaciments arqueològics que no coneixia, begudes poloneses indescriptibles i menges diferents però familiars. Després de cinc anys i mig d'abstinència, també he tornat a perdre als escacs amb el Martin. Potser és la grisor, la pedra, els edificis o la mirada de la gent; no ho sé, però ja enyoro de nou aquella terra.