11 de gener 2008

Progresso adequadament

Com que els metges de les SS no són especialment ràpids he fet i desfet amb el meu dit trencat. Fa una setmana que torno a treballar des de la redacció: tantes hores tancat a casa… les parets se'm menjaven i jo assetjava la nevera cada mitja hora. M'he tret les benes i la peça de metall que immobilitzava el dit. Ja fa dos o tres dies que només agafo la crossa si haig d'anar gaire lluny.

Demà, per fi, tinc hora amb la metgessa. M'hauré d'esperar una bona estona entre gent amb problemes de veritat i jubilats amb massa temps lliure però espero que em confirmi l'autodiagnòstic de que tot va bé. Més que res perquè per Setmana Santa me'n vaig a pujar el Tuobkal (Marroc, 4.162m) i m'hauria de tornar a posar en forma…

3 Comentaris:

marta ha dit...

Jo hi he anat avui al metge! I diumenge me'n vaig al Marroc però no penso pujar cap muntanya :) Salut.

AhSe ha dit...

Mare de deu!!! A Marroc?! Perque??

Felicitats per al dit, cuida'l! :-D

Dani ha dit...

Pel que veig segueixes éssent fidel al teu propòsit de morir jove eh...