08 d’abril 2008

Ingenu

No he tingut una educació especialment tradicional. Vaig anar a una escola pública normal, de barri, però de petit hi havia alguns detalls que em feien una mica diferent. Els meus pares encara em recorden, entre somriures, que quan tenia vora set anys vaig sortir corrent de l'església del poble on estiuejàvem; era la primera vegada que entrava en un temple i la visita no m'havia fet cap bé. Un cop fora entre espantat i alarmat els vaig dir –Hi ha un home mort a dins! I els vaig dur a veure un cadàver mig despullat que s'entreveia al fons de l'absis, un cos fosc clavat en una creu amb una ganyota de dolor eterna.

7 Comentaris:

Tirai ha dit...

Hahaha. La meva neboda que aviat farà 5 anys, va anar a una processó de setmana santa i anava preguntant qui era aquell mono. I ningú l'entenia fins que va assenyalar la creu del sant crist i va dir: sí aquell mono d'allà dalt amb aquella pala!

baiasca ha dit...

Si et serveix de consol, un dia vaig decidir entrar a una missa al poble on passava les vacances. El motiu, és que una de les meves amigues hi anava cada diumenge mentre jo l'esperava al banc de pedra de fora...
Però la curiositat em va poder... i vaig veure que tothom s'aixecava i els donaven... UNA GALETA!
Així que vaig entrar i em vaig posar a la cua. Quan va arribar al moment i el capellà em va posar la "galeta" a la boca... vaig fer cara de fàstic, era mooolt dolenta, com un tros de paper! I la vaig escupir davant d'ell. Vaig escupir el cos de Crist!!!
Aleshores tenia 10 anys... 4 anys abans havia vist la primera missa de la meva vida... en un altre atac de curiositat a Llívia... el meu comentari va ser "quina putxinel·lis tan avorrits!".

AhSe ha dit...

Jo crec que mai no vaig entrar a cap esglesia quan era nena. Com que erem comunistes, i l'esglesia era una mica fora de la llei...

Lu ha dit...

Enric, encara és més greu sortir-ne corrents després d'haver-hi estat deu anys dins! Encara rai, la sort que vas tenir.

Núria ha dit...

El meu cas va ser una mica diferent al teu. De petita, anava a missa cada dissabte al vespre, anava a un col·legi religiós i, a més, jugava que anava a missa... Crec que sobren els comentaris, oi?

Sobre el llibre d'Edgar Cantero, t'he contestat al meu blog ;)

Carles ha dit...

El meu xiquet, quan tenia 5 anys i vam anar a la boda de sa tia i va veure el retor, ens va preguntar tot sorprés que "per quina raó s´havia disfressat aquell senyor que estava allà xerrant".

enric ha dit...

No sé com seria si hagués passat per una educació catòlica, potser seria dels seus... o segurament seria un rebotat. Però per bé o per mal, no seria com sóc ara. No seria ben bé jo.