24 d’abril 2008

Sant Jordi

Les roses de Sant Jordi ja no tenen punxes, les he buscades, però res; cap ni una. I a sobre, quan deia a la venedora de torn que volia les meves punxes, encara em mirava com si fos extraterrestre. Tot eren tiges llargues, rectes i flors massa exhibicionistes. Però són mentida, com la majoria dels "t'estimo" que es diuen cada dia. Perquè les coses boniques de veritat, com les persones que valen la pena, sempre tenen alguna punxa.

A vegades penso que a la meva vida hi ha massa roses de Sant Jordi.

10 Comentaris:

Aleix ha dit...

Has donat en l'espina (expressió que m'acabo d'inventar després de llegir la darrera entrada, molt encertada i precisa).

XeXu ha dit...

Quanta raó! Tot i que de roses amb punxes encara n'hi ha (dono fe), les persones en tenen, i si cal que les amaguin, és que la confiança no és suficient.

vladimir ha dit...

Hola Enric,
m'ha agradat molt la teva cerca de la punxa perduda. Jo discrepo, crec que totes les roses, fins i tot les m�s artificials, tenen alguna punxa, diga'm innocent. I cert, gran part dels "t'estimo" s�n fruit del moment, circumstancials com la major part de les paraules, de valor relatiu, per� tan bonics.

Ai! no som res, i per aix� m'agraden tant les persones i la vida.

Una abra�ada (sense punxes).

baiasca ha dit...

I quan trobes una persona amb punxes... no val la pena tenir una petita ferida? Que et recordi que som vius!
Per cert, Maika Navarro venia roses amb punxes ahir, a les Rambles, a la Carolina... Això si que és un bon esbarzer!

proudemax ha dit...

Tens raó, jo també me'n vaig adonar d'això de les punxes.

A més, és la gràcia de regalar una rosa i no una petúnia, per exemple. Tot el simbolisme se n'ha anat per terra.

Gràcies per la intenció de rosa!
Segurament jo també t'hauria regalat un llibre, encara que tinc la sensació que ets dels difícils de regalar.

anna ha dit...

tota la raó

Pipi ha dit...

Potser és per això que la rosa del Petit Príncep té urpes... ella, de fet, les vol tenir...

Felicitats pel post... no ens facis esperar tant!

AhSe ha dit...

Es que aqui dieu massa "t'estimo"s. Deu ser que fins i tot el poder de les paraules s'ha perdut...

I les punxes de les persones, no sempre son per als estimats. Mes aviat el contrari.

Mina ha dit...

Jo li dic 't'estimo' a la meva filla cada dia, set o vuit vegades, i no hi ha veritat més gran.

marta ha dit...

Si no té punxes, no és una rosa. L'any que ve regalaré un llibre sense pàgines.