Ho saps, oi, que tot això és culpa teva? Ja t'ho vaig dir que la cagaves… però tu insisties i anaves a la teva. Sempre has anat a la teva. I finalment has decidit que no m'escoltaries més. Perquè? No calia tot això… Ara m'hauràs d'escoltar, em sents? Vull entendre't i que m'entenguis, que m'expliquis per què m'ho vas fer. Al principi era tot bonic i eres tu qui s'enfadava si no trucava quan tocava. No, deixa de cridar, jo parlo normal, perquè no ho pots fer tu també? Vas anar allunyant-te de mi de la pitjor manera, poc a poc i a sobre ho negaves. Que no és veritat? No recordes aquelles nits de festa, amb els teus amics en què jo semblava un pal de semàfor amb un got enganxat? Desapareixies, una abraçada a aquella, dos petons a aquell altre… i ni una puta paraula fins que no marxàvem. Davant dels altres canviaves del tot. I quan sorties sola era pitjor, llavors et posaves la minifalda i el top. Què dic minifalda, si allò és un cinturó ample! I sí, em posava gelós, perquè t'havia vist coquetejar per aconseguir tabac o cervesa. Perquè sé que t'agrada. Ja no m'estimaves? Per què eres amb mi, doncs? T'agradava fer-me patir, tornar-me boig? Quantes nits havia passat sense poder dormir, sabent que eres a la discoteca amb les amigues, imaginant-te cardant al seient del darrere del cotxe d'algú altre… I ho vaig encertar, oi? Finalment en vas trobar un de millor que jo, segur. Em vas deixar i a sobre pretenies fer-me sentir culpable. Em deies que no et deixava espai però només volies torturar-me i tirar-te un qualsevol, o molts. Que no? Com que no? Quan imagino la teva boca llepant algú altre… Hem vingut aquí per aclarir-ho d'una vegada. Explica'm el perquè del joc brut, de les vacances sense mi a Cadaqués, de les trucades que m'intentaves amagar… Ho negues? Sí, et vaig remenar el mòbil, no em deies que amb el teu ex ja ni t'hi parlaves? I una merda, menties com sempre. No, no era només per parlar, ho sé. Ja n'estic fart, ara ho veuràs… No cridis més que així no es pot parlar! Molt bé doncs, callaràs. Així. I ara escolta: tot això no hauria passat si m'haguessis estimat com jo a tu, però no, m'havies d'utilitzar com els imbècils amb qui coqueteges per aconseguir que et convidin a beure. Perquè et pensaves que sóc imbècil, oi? Sí, com que el nen és informàtic i es passa el dia davant la pantalla, no se n'adona mai de res, no sap res, no llegeix, és un ningú ignorant. Doncs saps què? Avui he descobert una paraula nova: eixorbar. Sí, l'he trobada al diccionari, de tant en tant és útil i tot. Per una vegada a la vida seré jo qui t'ensenyi alguna cosa i ja et dic ara que l'aprendràs; t'he hagut de lligar i emmordassar però recordaràs per sempre aquest verb: eixorbar. Tu que et penses que ho saps tot, no el coneixies, oi? Doncs mira, eixorbar vol dir desfer-me d'aquests ulls que em menyspreen cada vegada que em miren, vol dir fer que no puguis mirar mai més cap altre home. S'ha acabat, ja no et fixaràs amb cap altre, ni ningú es fixarà mai més en tu. Només jo, l'última imatge que recordaràs seré jo.
Il·lustració: Jordi Borràs.
Actualització: Podeu veure, als comentaris, els resultats de l'enquesta en què preguntava si aquest era un relat excessiu.
