17 de maig 2010

Servitud

Més ben trobat no podia ser. Just ara que m'estic llegint Servitud va i en Rius em censura un article que ara ja no es publicarà mai. Al diari hi ha una pàgina molt particular que no he vist en cap altre periòdic. S'hi destaca una foto del dia (ha de ser bona en teoria, surt ben gran) i a sota s'hi afegeix un text d'opinió lliure, sobre allò que inspira la foto. No acostuma a ser fàcil de fer: cal trobar una fotografia bona que no hagi sortit en cap notícia ni sigui sobre cap notícia destacada -per no repetir massa- i, clar, ha de ser d'actualitat mallorquina.

Doncs bé, dissabte l'havia de fer jo -estava sol a la secció de local- i en vaig veure una d'un polític al qual tinc força mania. I no només perquè és del PP. La fotografia tenia un enquadrament poc típic, cridava l'atenció i se'm va acudir un text que a mi em semblava crític, però prou blanc:

Els enyoro
Trobo a faltar els polítics de vocació, els que convencien amb la mirada. Dirigents, líders, homes i dones amb carisma i idees. Enyoro els oradors que mai no avorrien ningú, es feien entendre, vocalitzaven cada lletra i, tot i això, no s'escoltaven a si mateixos. Sabien escoltar la gent. Aquells qui, de veritat, creien que volien el bé comú; que lluitaven per un món millor o, com a mínim, perquè no fos pitjor. Trobo a faltar aquelles veus que, sense personalismes, sabien aixecar o apaivagar el poble amb el to de la raó. Els enyoro de veritat. Llàstima, perquè tan sols els he conegut a les novel·les. O, com a molt, a algun llibre d'història.

Llegit així queda ben innocent. El problema, clar, era que duia la fotografia del polític en qüestió just a dalt. Un polític dels que no vocalitzen, per cert. Doncs bé, quan la va llegir, en Rius va saltar: que si li volia buscar la ruïna, que si allò no es podia publicar, que l'havia de tornar a fer... Perquè? Doncs perquè el polític "és amic de l'amo" i li ha fet més d'un favor. De res servia que li digués que l'article el firmava jo, que si s'havien d'enfadar amb algú seria amb mi i no amb ell, que a mi m'era igual... Res, la va esborrar. I un altre redactor va escriure sobre una cursa de caragols. Me'n torno a llegir Servitud.

8 Comentaris:

AhSe ha dit...

Sento dir-te que en Rius tenia rao, aixo no es pot publicar si no vols escandols amb el politic tal o el partit del politic tal. I no em sembla que el teu text fos innocent, tot al contrari! Estas acusant a tota la classe politica d'avui... :-(

Welcome to reality! Tu a quin mon pensaves que vivies?

enric ha dit...

És un article d'opinió, firmat. Ho deia jo, no el diari. Hi he dit coses més bèsties en articles d'opinió. He dit que era 'blanc' però no 'innocent'. Que avorrit seria! De fet, l'únic problema per publicar-lo és que duia aquella foto a sobre... La d'aquell home.

AhSe ha dit...

Vols dir?? Amb la foto d'un altre s'hauria publicat?

marta ha dit...

Venja't. Absurd per absurd. Quan es faci un festival de pallassos prop d'on ets, fes una fotografia i posa-hi aquest text.

Aleix ha dit...

La professió periodística té aquestes coses i moltes altres, com quan vas pel carrer i t'has de sentir dir "manipuladores" o "vendidos". Però tornant al comentari, penso que un article es diferencia precisament de la notícia en què és opinió i conté subjectivitats i pot no ser inncent. Fes el que diu la Marta, fume-hi una foto d'un pallasso perquè estic totalment d'acord en què de polítics amb carisma, no se'n veuen. :)

Teresa ha dit...

Un text massa literari i atrevit per un diari, amic entomofílic.

enric ha dit...

No deixaré d'intentar-ho ;)

wendi ha dit...

"Amic de l'amo" hahahahahahahahahhahahahahahahahahaha
què bo!!!!!!!!
La mallorca de l'antic règim. 8i seguim igual!!