26 de març 2007

Marxar

Hi ha dies que sé que no sóc a lloc. De tant en tant, sé que vull marxar, lluny, on sigui, on passin més coses. Però ho oblido massa sovint i em torno a arrossegar. Sí, tinc una bona feina. Sí, ho tinc tot aquí.

I per tot això, potser toca marxar. No em vull ancorar.

Cometre errors em fa pensar.

Dissabte va fer vint-i-dos anys que vas morir, jo en tenia quatre i et recordo molt poc… però pel poc que sé, m'hauria agradat conèixer-te millor. Tot i això, no has marxat mai, quants anys m'has observat des d'aquella fotografia del menjador? Encara uso la Canon i la teva caçadora. Em penso que sóc més com tu que com ell.

PD: Tot el cap de setmana tancat a casa treballant m'ha afectat massa. Necessito vent.

1 Comentaris:

marta ha dit...

Jo pluja i en vaig tenir una miqueta el divendres. Et llegeixo :)