Ruta turística
Són tres carrers i una plaça però les putes encara hi campen a ple dia. Rosses, negres o morenes, de qualsevol país amb pocs recursos però, irreductibles com els gals, mantenen l'esperit macarra d'un Raval que no he conegut mai. Encara queda un tros del Raval de Barcelona que és com una reserva indígena de l'antic barri xino, una mica d'asfalt que l'Ajuntament no ha pogut netejar.
El turista ociós, sense que hagi de buscar massa, podrà veure grups de carteristes en plena acció i manades de vells que pasturen cercant la millor puta, la carn més fresca. Si té prou paciència fins i tot podrà escoltar-hi les profecies d'un borratxo de Don Simón o els crits en diversos idiomes de tota mena de tragèdies familiars.
Però tot això, estimats lectors, té els dies comptats. L'aburgesament del Raval avança amb l'ajuda d'un Ajuntament que té ànima de lleixiu. Poc a poc escombren els atractius turístics dels pocs racons autènticament decadents i els escampen pels suburbis de la ciutat, on perdran tot l'encant. Aprofiteu doncs, l'última oportunitat de fer un recorregut turístic de qualitat i d'aconseguir fotografies i històries que seran l'enveja de tothom quan sopeu amb els amics.
8 Comentaris:
Podem fer-ne un atractiu turístic d'un racó autènticament decadent on, com tu dius, hi ha tota mena de tragèdies familiars? I que consti que això ho diu una que s'hi ha passejat llargament per aquests racons...
I és clar que no, era ironia. Una cosa és passejar, observar, ser-hi... encara que sigui per curiositat. Això és conèixer la teva pròpia ciutat. I l'altra, molt diferent, fer de guiri de dit lleuger amb el disparador de la càmera... Però és que a vegades sembla que hi ha una mena de turista que busca això.
Us imagineu una guia turística escrita així i amb aquest punt de vista? Estic segur que atrauria visites, que funcionaria, que encara seria capaç de vendre la decadència com un producte comercial més.
Jo almenys, des de la part històrica vaig per aquest camí, XD.
Per cert, parlant del tema, per fi he actualitzat. Voleu parlar de col·lectius marginals i pena de mort?
Car Enric, entomofílic. Ens delim per unes imatges d'aquesta decadència que cau a les urpes de la burgesia.
Jo no ho hauria dit millor. Fa uns dies vaig passar per la plaça que esmentes i sembla realment un altre món, o l'altra Barcelona. És sòrdida i depriment, plena de personatges que has descrit la mar de bé.
Mola molt la descripció; ells i elles també n’hi tiren de lleixiu, si que ho fan... però del barato, del que no treu segons quina merda...
En general els llocs sòrdids que ens criden l'atenció van amb fauna inclosa... com a Bòsnia avui les ciutats bombardejades... burgesos vividors que som!
Bones!
Fa dos dies que passejo pel que era el barri Xino... de Palma. De les putes, en queda un cap de cantó: el de l'Hostal Perú. Del que era tot el barri en queda... dues illes de cases senceres de pisos d'ultra luxe. A Palma ha passat exactament el mayeix que a Barcelona, o pitjor. T'agafo la idea, i si som capaç de fer fotos de l'ex xino de Palma les penjo. Però és tan patètic que fa dos dies que m'hi pego i encara no he aconseguit res. Tot està massa net...
Sí que funcionaria una guia així.
Saps, un cop vaig ser a Mèxic fent de voluntària i ens va pillar un huracà i ens van deixar de la mà de Déu en un refugi qualsevol. La palapa on vivíem s'havia destruït, però érem guiris, teníem pasta (poca però algo sí), i en dos dies podíem trobar un hostal on dormir.
Al refugi, però, hi havia gent que havia perdut la seva casa, i realment no tenia on anar, ni pasta, ni res. Gent que ho havia perdut tot.
Al nostre grup de voluntaris hi havia dues nordamericanes que van cridar als quatre vents "nos toumas una fotou?"
I la foto que volien era d'elles dos somrient amb tota la gent que ho acabava de perdre tot de fons.
Vaig sentir vergonya aliena.
Publica un comentari a l'entrada